sábado, 17 de mayo de 2014

Última parada del seixanta-dos

                                                       


Ja s'han acabat les paredes i el conductor ens obliga a baixar d'aquest autobús màgic que ens ha conduit per un camí ple de experiències i sensacions escolars. Al principi, volia arribar de seguida però, varen passar els dies, i el sentiment de pressa va anar desapareixent gradualment. 

Si, ahir va ser l'ultim dia de pràctiques. No pensava que la despedida haguera sigut tan propera i sincera ni que les llàgrimes m'eixiren sense avís previ. Els vaig preparar uns sobres amb una citació que em recordava a ells i un paquet de croms de regal: i, així, un a un, em van donar una abraçada i ens varem acomiadar personalment. 

A soles tinc paraules d'agraïment. Agraïment al meu tutor del centre, als meus xiquets, a tota la gent del col·legi que m'ha ajudat, al meu tutor de la universitat, als meus companys de pràctiques i, sobre tot, a les companyes de grup de les pràctiques de la facultat.

Com he dit en alguna que altra ocasió, he guadit fent tot allò que m'han permès fer i m'han proposat. Solament em porte als meus records tot allò positiu d'aquesta experiència.

El temps no ha passat, ha volat: en un obrir i tancar d'ulls han transcorregut tres mesos i mig aproximadament i, ara, estic escrivint l'ultima entrada del meu blog. Recomene fer aquest diari a tot el món que faça una experiència pareguda a la meua per a no oblidar-se de tot el que ha fet i per a seguir el fil conductor d'aquesta pràctica escolar.



Als meus lectors: gràcies per haver seguit amb mi en aquest llarg camí.

Fins prompte!

miércoles, 14 de mayo de 2014

Avaluació del periode de pràctiques escolars

Fa uns dies parlava de l'inici de parada i ja estem quasi en la última de totes. 

L'entrada de hui va dedicada a la avaluació: tant del periode de práctiques en el centre com en la universitat.

He après moltíssim al centre escolar: han hagut professors que han sabut aconsellar-me i ajudar-me en moltes ocasions i em porte un gran record d'ells. A més, volia afegir que m'ha servit l'experiència per a valorar realment la tasca docent, comprovar que m'agrada treballar amb xiquets/as i que gaudisc fent-ho.

Respecte al que més m'ha agradat ha sigut l'observació de les interaccions entre els alumnes de la classe. És una pena no poder veure-ho des del principi, ja que, tindríem una visió més específica del que implica aquest procés. 

És possible que molta gent pense que ser professor no és alguna cosa socialment rellevant, doncs actualment en la nostra societat només valora el poder i els diners; però als mestres/as els concerneix tot un desafiament, poder transmetre el seu saber i inculcar-ho als altres. M'agrada la idea de responsabilitzar-me de que els meus alumnes assimilen la realitat social. I, al costat de mi, veig a un nodrit i preparat grup d'amics i companys, orgullosos d'haver escollit aquesta professió i de poder ser professors en un futur, treballant per mantenir en la nostra societat els valors de la cultura i el progrés.
                           

                           


·      Les reunions en xicotet i gran grup de la universitat són molt gratificants i fructuoses a l'hora de compartir les nostres aportacions amb els altres i de detectar qui s'impliquen al màxim en la tasca. A més, són molt útils per a veure les diferents experiències escolars i analitzar-les amb els coneixements que posseïm, i així, apropar-nos al context del nostre treball.

Com a inconvenient, crec que la sessió amb els altres grups hauria d'estar millor organitzada o programada: es diuen coses irrellevants, no tots tenen el mateix temps d'intervenció, la poca participació d'alguns tutors/alumnes en aquestes sessions, etc. Pense que tots haurien de parlar d'una mateixa temàtica sense encaminar-se per les branques i evitar les repeticions, perquè tots aporten sempre alguna cosa nova i positiva.

                               

lunes, 12 de mayo de 2014

Cuiners per un dia

Se que vaig prometre que contaria al dia següent la meua experiència de mestra de cuina però se'm va complicar el dia...i la setmana. 

Començaré dient que ha sigut una practica molt beneficiosa en molts sentits i estic molt orgullosa dels resultats. 
A més, he comprovat de primera mà els beneficis de donar aquesta assignatura com a eix transversal dels continguts de totes les árees de la educació primaria.



Varem iniciar la sessió amb una breu explicació de com es paraba taula: els elements que feien falta per a poder menjar i l'ordre del coberts (per a destres i esquerrans).

A continuació els vaig explicar que anavem a fer: una broxeta de fruites. Els vaig presentar les fruites que anàvem a menjar: plàtan, maduixa, pera i poma. I després, vaig fer grups per a que pararen taula tal i com havien aprés amb anterioritat i començarem a posar en practica la recepta.
Quan ja tingueren tots la broxeta omplida (no va sobrar ni un tros) li posaren per damunt sirope de maduixa o xocolata i el decoraren amb boletes de anis.

Després, varen omplir la fitxa que els vaig preparar sobre la recepta que acabaven de fer i per últim els vaig presentar ferramentes i utensilis culinaris tals com una ratlladora, un tallador de pizza, unes pinces, una llengua o una espàtula.

Tots varen aplaudir quan va acabar. Em vaig sentir molt orgullosa de com va eixir tot i de que aprengueren d'una manera més pràctica i lúdica.



miércoles, 7 de mayo de 2014

Tornada de les vacances de pascua

Fa uns dies que tornarem de les vacances de pascua però per motius personals no he pogut escriure abans. Encara que al principi del mes d'abril no hi havia que anar jo ho vaig fer per a recuperar les hores falte degut al meu treball.

No se si és per la calor o per la durada dels dies de pascua però l'ambient de classe està massa atrafegat. No paren ni un segon i el mestre no està molt content amb ells. A més, té que fer xantatge amb l'excursió de la granja escola per a que li facen cas.

Demà prepare la sessió de cuina. S'ha adelantat uns dies degut a que el professor d'educació es troba a altra eixida escolar amb el seu curs (es tutor de sisé). Estic una mica nerviosa perque a soles tinc 45 minuts per a desenvolupar tota una unitat didàctica i pense que aquest temps es molt limitat per a seleccionar tot allò que tinc interès per provar i practicar amb ells.

El dilluns els vaig donar una fulla per omplir. Eren unes preguntes molt curtes i senzilles per a coneixèr algunes idees prèvies abans de la sessió. Estaven relacionades amb la cuina i els aliments, però de manera que no puguen ni imaginar que farem al taller de cuina ni predisposar les contestacions. 




Demà explicaré com ha anat el dia i la "posada en escena".

martes, 8 de abril de 2014

Setmana cultural




En aquests dies es celebra en el centre "seixanta-dos" la setmana cultural. En realitat, no va ser una setmana. Van ser tres dies. El que no entenc jo, és el concepte que li han assignat havent d'uns altres que s'assemblen més a la seua descripció com per exemple, jornades.

Menys les matèries que no es treballen en l'aula (assignatures que tenen un mestre especialista), les altres van ser suspeses per activitats culturals: tallers, audicions, exposicions, etc.

Crec que va faltar alguna activitat tipus esportiva per equips, d'altra banda va estar molt completa. Havien activitats individuals com realitzar manualitats o escriure un conte, i col·lectives com assistir a una audició musical o participar en l'elaboració d'un mural.





Els xiquets van gaudir de cadascuna d'elles i es van mostrar més interessats i obedients del normal. Una activitat que em va agradar moltíssim va ser la d'explicar un conte als més xicotets. Va ser una experiència meravellosa. Em va encantar veure com els més xicotets els atenien amb il·lusió i "els majors" adoptaven un rol desconegut per a ells: ensenyants. 

 
Finalment, dir que m'ha agradat molt aquesta experiència. Pense que es deuria dedicar més temps a la cultura perquè els xiquets la necessiten i la gaudeixen.

Jornades a la universitat

La setmana passada vaig tenir dos dies de jornades intensives a la universitat. Sincerament, malgrat el profitós que em va resultar, pense que només dos dies limiten molt l'elecció, és a dir, la gent que treballa (com és el meu cas) vaig haver d'enginyar-me-les per a assistir a tres sessions instructives obligatòries. Em referisc al fet que m'haguera agradat que anara una setmana amb horari més flexible per a no assistir a tres sinó a les quals haguera agradat i/o necessitat.
Dic açò, perquè vaig triar les que podia i no les que haguera volgut.


Quant a les xarrades, menys una les altres van ser molt interessants i útils. Vaig tenir sort, però moltes de les meues companyes (de pràctiques) no. 

La que més em va agradar va ser una sobre l'experiència d'antigues alumnes de la universitat quant a l'elaboració del TFG i la seua defensa davant el tribunal. Crec que va ser la més real i pròxima a nosaltres. Vaig eixir amb una motivació i una il·lusió que havia perdut. Ens van tranquil·litzar i es van posar en el nostre lloc. Vaig aprendre molt de les seues experiències.

La que més em va cridar l'atenció va ser una sobre la resolució de problemes sobre el TFG, la qual la meua amiga Elodie, en el seu blog (http://practicandocomoprofe.blogspot.com.es/) la descriu perfectament.


Crec que aquestes conferències ens van servir per a recarregar-nos les piles, motivar-nos i seguir avançant. 

sábado, 29 de marzo de 2014

Experiències com a docent 2

Continue la descripció de la meua experiència amb l'assignatura de matemàtiques.


Com vaig dir en l'última entrada “Experiències com a docent 1” vaig utilitzar la programació anual del meu tutor d'aula i vaig elaborar la programació setmanal i diària del què anava a fer i com. També vaig intentar fer tot el que no feien abans d'una manera participativa, cooperativa i manipulativa.

La unitat contenia un exercici d'estadística com a introducció, un repàs de l'anterior (summes, les taules de multiplicar i problemes amb una sola operació), la taula del sis, problemes amb dues operacions, unitats de massa i capacitat (el quilo i el litre) i la resolució de problemes.



Per a realitzar l'exercici d'estadística vaig utilitzar la làmina corresponent al tema. Normalment no les utilitzen però a mi m'ajude a escenificar el problema i a què m'explicaren tot allò que els resultava cridaner (el gràfic de barres). 



Per al repàs, els vaig traure a la pissarra i com ja vaig dir, els encanta. Van realitzar els exercicis primer en el llibre i segons acabaven, estant bé, eixien a corregir-los.

Quant a la taula del sis, repassem les anteriors i comencem a aprendre-la sumant de sis en sis. A més realitzem el primer exercici en comú per a preguntar-los quins són les dades i quina operació aplicarien. Vaig insistir molt que pensaren abans de consultar les taules, en realitzar les activitats.

En els problemes amb dues operacions realitzem el primer en grup perquè veren com era el funcionament de la seua resolució i repassem les pautes d'actuació davant un problema (llegir bé l'enunciat fins a entendre-ho, localitzar les dades, operar i escriure la solució ben argumentada) dins de les seues possibilitats, clar.





Per a donar les unitats de massa i capacitat vaig utilitzar material manipulatiu com a balances, pesos, bàscules, recipients, pitxers i gots (per a explicar el quilo i el litre). En observar de manera directa el procés, l'aprenentatge es fa més significatiu. 



I, finalment, la resolució de problemes. Van treballar per equips per a desenvolupar el problema. Entre tots havien de llegir el problema, localitzar les dades, operar i escriure la solució d'una manera reflexiva. He de dir que em vaig quedar sorpresa amb els raonaments de més d'un alumne de la classe.



M'ha encantat fer de professora, espere que molt ràpid aqueix “fer de” desaparega i puga ensenyar, que és el que més m'agrada fer.

martes, 25 de marzo de 2014

Experiències com a docent 1


Durant aquestes últimes setmanes he donat les unitats didàctiques de castellà i matemàtiques. L'experiència ha sigut meravellosa. Torne al meu lloc d'observadora i mestra de suport, sabent que he fet les coses bé.

Aquesta entrada en el blog la dedique a esmicolar la meua intervenció en l'assignatura de castellà:


Utilitzant la programació anual del meu tutor d'aula, vaig elaborar la programació setmanal i diària del què anava a fer i com. A açò, li vaig afegir un suc especial, m'explique: he intentat fer tot el que no feien abans, com per exemple escenificar una petita historieta o fer exercicis d'audició, d'una manera participativa, cooperativa i manipulativa.

La unitat conté una lectura, comentari d'aquesta, gramàtica (el verb en present), vocabulari (aumentatius i diminutius), ortografia (paraules amb mp i mb) i treball amb altres textos (la propaganda i les postals):

Amb la lectura vaig fer una cosa que curiosament mai havien fet: després de llegir-la individualment, van recolzar el seu cap sobre les mans i van escoltar atentament la història. En acabar molts em van aplaudir i no és de sorprendre si a molts feia temps que no els llegien un. Perquè una cosa és llegir i una altra que et lligen. Cal gaudir de les dues.
En gramàtica els vaig repartir unes targetes amb imatges d'accions (ballar, cantar, saltar, dormir, etc.). Ells, un a un, havien de representar el seu dibuix i els altres endevinar-ho. Els va agradar molt i tots van aprendre que quan fas una cosa en aquest moment estàs escenificant un verb en present.
Després, amb el vocabulari em vaig inventar un joc: calia triar un animal. Després d'escriure-ho, li'l 
passàvem al company del costat, i aquest, havia d'escriure com es cridaria aqueix animal si fóra xicotet o gran. Va servir com a reforç de l'explicació.
Donant l'ortografia van eixir a la pissarra a envoltar amb verd les paraules amb mp i amb roig les que porten mb. També els va agradar molt perquè els encanta el guix i, a més, mai ixen a la pissarra a fer exercicis.
I, finalment, treballant amb altres textos els vaig portar postals que tenia a casa de família i amics perquè observaren les seues característiques: la salutació, el missatge, el comiat, etc. Va servir per a introduir les pautes d'escriptura en una postal. I també, els porte una propaganda d'una tenda de mascotes perquè pogueren comparar l'estètica amb la qual oferia el llibre.
I açò és tot.
M'alegra pensar que malgrat la limitació del llibre de text, aquest m'ha ajudat a veure les seues manques i superar els obstacles. Llibre de text sí però com a recurs auxiliar.



"El mestre és un sabi oblidat". Rut Carmona

domingo, 23 de marzo de 2014

Reflexió personal sobre el sistema educatiu espanyol

És molt actual el debat sobre l'educació a Espanya. Hi ha reflexions sobre si el nostre sistema educatiu requereix més diners públics; sobre si els docents han de formar-se contínuament; sobre si s'exigeix prou en les aules; sobre les assignatures que s'han d'incloure o excloure; sobre si s'han de proposar els mateixos continguts en tot el territori espanyol o sobre si és bé que hi haja controls d'avaluació externs. No obstant açò, ningú es dedica a investigar si el que s'està aplicant és adequat o no i com s'està aplicant.



El sistema educatiu espanyol té dos grans forats: sustentar-se en la premissa que com més, millor i en la robotització de l'aprenentatge, és a dir, el procés d'aprenentatge tendeix a ser mecànic i memorístic, en comptes de reflexiu.
A més, en l'era tecnològica en la qual vivim, té molt menys sentit aquest tipus d'aprenentatge. Saber-se tot de memòria ja no ens farà més competitius. Ara més que mai hauria d'importar-nos que els xiquets i els joves espanyols siguen capaços de pensar per si mateixos, de tenir iniciativa, d'arriscar i d'inventar.


Altres models educatius, com el britànic o el francès, són molt més selectius en els continguts de les diferents matèries. Són sistemes en els quals aprendre-ho tot és secundari perquè el fonamental és aprendre a aprendre. Per açò, mentre una xiqueta espanyola de 12 anys memoritza totes les capitals del món per a poder respondre correctament en l'examen, un anglès de la mateixa edat tria un país i investiga sobre la seua història, la seua geografia i la seua cultura. Per descomptat, l'estudiant anglés o el francès tindrà menys coneixement enciclopèdic però haurà après a investigar i, sobretot, a pensar per si mateix.


Desrobotitzem, per favor, l'educació. 


Vos adjunte aquest link per a qui encara no haja vist aquest audiovisual sobre l'educacióhttp://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-6/capitulo-15-cuestin-educacin_2013020300123.html 


  

viernes, 21 de marzo de 2014

Castellà

 

L'últim anàlisi és de l'assignatura de llengua castellana perquè encara que tenen algunes materies més, com ara l'anglès, l'educació física, la música i l'alternativa/religió catòlica, les considere com a especialitats, ja que són les úniques que vénen professors especialitzats per a donar-les.

El meu horari de pràctiques no consisteix en seguir als alumnes sino al professor, així que en eixes hores no puc estar. O bé perquè ja tenen altra companya de pràctiques o bé perquè no l'han demanat i no volen. 




Tornant al tema, castellà es una assignatura que ocupa 4 hores semanals en l'horari d'aquesta classe. Açó está regulat per les condicions per a la programació didàctica en el currículum de la Comunitat Valenciana.



Els xiquets tracten temes en els que treballen la lectura, la comprensió lectora, l'ortografía, la gramàtica, el vocabulari, l'escriptura, la parla i l'audició.



És una assignatura en la qual ells es senten més còmodes i interactuen amb més facilitat. Tenen una gran biblioteca en la que disposen de molts contes i llibres, tant en castellà com en valencià, per a llegir i guadir.



Aquests dies (aproximadament dues setmanes) estic impartint les unitats correspondents de matemàtiques i llengua. El professor té una programació anual a la que m'he tingut que emmotlar per a fer la programació de la unitat i la programació diaria: què vaig a fer, com ho vaig a fer i quant de temps vaig a emprar, i després què he fet, com ho he fet i quant temps he emprat. Ja tenia jo ganes d'estrenar-me aquest any de pràctiques. M'ha costat però al final ho he aconseguit. Açò sí, com diu el meu tutor de la universitat, ell mai abandona el vaixell, però ara, a banda d'aixó, naveguem junts els mars de l'educació.



"Tota llengua és un temple en el qual està tancada l'ànima del que parla." Oliver Holmes

jueves, 13 de marzo de 2014

Plàstica

Reprenent l'anàlisi de cada assignatura, ara li toca a plàstica.



És una assignatura que es dóna una vegada per setmana, en concret, els divendres a última hora. Pense que és una assignatura massa important per prescindir tant d'ella. Trobe que no és just que es dediquen més hores a altres assignatures, solament pel fet d'els qui regeixen les lleis pensen que "plàstica no és tan important". Per al meu, la plàstica ho és tot: és el mitjà que utilitzen per a crear i inventar, és el recurs que més informació ens dóna i és la tècnica que desenvolupa per complet a l'alumnat. El que no entenc és com no és una de les assignatures base del currículum de primària.

El professor sempre aprofita cada tècnica (pintar amb pinzell, puntillisme, retolador,...) per a relacionar-la amb l'assignatura de coneixement del medi (paisatges, animals, plantes, el cos humà,...). Alguna vegada, s'ha aprofitat aquesta hora per a avançar feina d'altres matèries però normalment se sol respectar.


L'aula disposa de bones condicions per a treballar la plàstica: és espaiosa, té nombrós material i al costat estan els lavabos. 


Als xiquets els encanta aquest moment perquè poden expressar-se i actuar amb total llibertat. Les seues creacions m'impressionen i els títols, si n'hi ha, també: una vegada van fer un quadre de Miró i li van posar títols tan curiosos com "El niño raro", "La noche" o "La seta mágica". El dibuix era aquest:






"Dona davant la lluna". Joan Miró


Per carnestoltes, encara que no ho celebraren com a tal, van fer unes màscares molt boniques utilitzant el retolador o pintures de cera i els detalls amb bolígraf de gel i purpurina. Els xiquets estaven molt il·lusionats per portar-li-la a casa i jugar amb ella.




Per últim afegir un curiòs dibuix d'un alumne dedicat a la classe per "Halloween", esborronador!




"On l'ànima no treballa juntament amb les mans, no hi ha art." Leonardo da Vinci





miércoles, 5 de marzo de 2014

Reflexió sobre el procés de disseny, desenvolupament i avaluació d’una unitat didáctica.

Interromp la meua seqüència analítica de les assignatures troncals de l'educació primària per a dedicar aquesta entrada de blog a l'aplicació en l'aula d'una intervenció en una matèria del currículum. 

Explicaré de forma resumida el que tinc pensat fer:
Al principi, havia pensat aplicar una de unitats didàctiques que el meu tutor tenia programat. Però amb motiu del meu TFG "La cuina en l'educació primària" he cregut convenient la creació d'una unitat didàctica per a experimentar amb els alumnes les seues diverses aplicacions.

Els continguts que propose per a treballar estan adaptats als que normalment práctiquen:

                 -       Lectura y comprensió: la recepta
                 -       Expressió oral: explicació del útils de cuina.
                 -       Expressió escrita: elaboració d’una recepta.
                 -       Gramàtica: formació d’oracions simples.
                 -       Ortografia: Els signes de puntuació
                 -       Vocabulari: coneixement de les paraules  
                                                                 relacionades amb el tema.
 -                                                               -       Literatura: endevinalles sobre aliments.

     A partir d’aquests continguts desenvoluparé les activitats i ejercicis realitzades baix el meu criteri. Encara no he aclarit amb el meu tutor ni quan ni en quines hores podré desenvolupar les sessions però si que sé que és impossible que canvien tota una unitat didàctica per donar un taller de cuina. Així que crec que disposaré d'un parell de sessions per a treballar amb ells, i encara que pose solament en marxa una petita part del treball, crec que serà molt gratificant i significatiu per a ells.

I per últim, l’avaluació. Seré l’encarregada d’avaluar cada sessió mitjançant  activitats de síntesis per tal de corregir-los  i qualificar-los.
Encara no puc dir més detalls perquè falta concretar moltes coses amb el tutor de l’aula. Aniré informant-vos de tot!

martes, 4 de marzo de 2014

Matemàtiques


Li toca el torn a matemàtiques:



Aquesta assignatura ocupa cinc hores lectives setmanals en aquest alumnat de segon de primària. No és per menysprear a aquesta assignatura però crec que es pot treballar coordinadament en altres matèries i deixar espai a altres més castigades per la decisió curricular. Açò ja ho comentaré més detalladament quan tracte l'assignatura de plàstica.
És una assignatura amena i participativa en la qual, menys dos alumnes, tots estan involucrats. Aquests dos alumnes presenten un retard lleu d'aprenentatge i, per açò, treballen un llibre d'un nivell inferior. A aquests xiquets, "L" i "A", els ajuda l'especialista (TP) amb les seues dificultats i quan no ixen de classe, sóc jo la que els ajuda amb els seus problemes de comprensió i els incite a pensar per si mateixos. No és tasca fàcil, per que els dos tenen a més un dèficit de l'atenció i els costa mantenir el fil conductor d'aprenentatge.

He observat molt material per a ensenyar i practicar les matemàtiques, a més de molts murals i il·lustracions per a acompanyar aquests aprenentatges. També, m'ha sorprès la quantitat de jocs que tenen en classe per a poder treballar-les. És una sort poder disposar de tanta varietat per a escollir. Ells els utilitzen en situacions específiques d'ensenyament i en dies de pluja que no tenen pati. Crec que seria convenient utilitzar una hora d'aquestes cinc per a presentar-los i que manipulen dit material.

Els continguts i procediments són adequats per a la seua edat. Ara estan donant les taules de multiplicar i alguns presenten dificultats per a saber les taules. El professor els facilita la comprensió ajudant-los amb tècniques i exercicis senzills. Aquest, a més, respecta el nivell de desenvolupament individual de cadascun i fomenta la participació de tot l'alumnat en cada activitat que proposa.







"Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar". (Hipatía)


jueves, 27 de febrero de 2014

Llengua Valenciana

Ara li toca el torn a...

Valencià:

És una assignatura única en la comunitat valenciana. Es dóna quatre vegades a la setmana (més que anglès o coneixement del mitjà) però, així i tot, la frustració per aconseguir el seu domini complica l'enteniment de les oracions i, d'aquesta manera, dificulta la comprensió de les mateixes.


Com vaig dir en l'entrada anterior, estic en una classe en línia en castellà, per la qual cosa la llengua vehicular és aquesta i el valencià passa a un segon o tercer plànol (cada vegada es té més en consideració aprendre anglés que valencià).
Respecte a aquesta última referència, m'agradaria mostrar el meu absolut rebuig. Em sembla repulsiu que denigren d'aquesta manera una llengua que representa la nostra identitat com a societat només pel fet que tinga un menor nombre de parlants (respecte a l'anglès). Pense que si considerem important aprendre una llengua és igual quin siga mentre ens servisca culturalment parlant; i, ara més que mai, hem de fomentar-la si no volem perdre-la per sempre.


Els continguts que es treballen en aquest curs són: l'ortografia, la gramàtica, la comprensió lectora i l'expressió escrita. Aquestes són abordades en cada tema del llibre mitjançant exercicis clars i senzills. Pense que a banda dels recursos del llibre hauria de reforçar-se la comprensió mitjançant exercicis pràctics i orals, com per exemple un joc en el qual han de dir paraules respecte a un tema  o un altre en el que un alumne tinga que dibuixar un objecte qualsevol i descriure-ho perquè la resta de la classe ho endevine (es treballa el vocabulari, el significat de les paraules, l'expressió oral i l'estructura lingüística). Aquests jocs tan senzills si els practiquen poden fer millorar el seu nivell de comprensió i domini lingüístic.





"La valenciana, graciosa llengua, amb qui només la portuguesa pot competir a ser dolça i agradable". (Miguel de Cervantes Saavedra: Persiles i Segismunda)

lunes, 24 de febrero de 2014

Coneixement del Medi

A partir d'ara, vaig a analitzar els objectius, continguts, procediments i actituds que es desenvolupen en cadascuna de les assignatures de l'educació primària.

Començaré amb coneixement del medi:

Es treballa tres vegades per setmana. Li correspon al tutor de l'aula desenvolupar aquesta assignatura. Aquest, té un "feeling" especial amb aquest tema. Li agrada explicar als xiquets de manera visual el que estan treballant, com per exemple, quan va portar pinyes a classe per a explicar les flors dels arbres.



Treballen a través del llibre de Santillana de segon de primària que està adaptat al context de la comunitat valenciana. Té per objecte l'educació en valors a més d'altres interessos com són: l'enfocament comunicatiu o el desenvolupament de les competencies bàsiques.
Els objectius i continguts del llibre estan totalment adequats a la seua edat tracten temes com el coneixement del seu cos i l'alimentació, els animals i les plantes o els oficis. 
Malgrat aquestes bones impressions sense l'actuació del professor aquests propòsits no serien aconseguits.


La classe està decorada constantment amb motius de la naturalesa: hi ha un arbre que va cambiant les seues fulles segons l'estació que corresponga, hi ha també nombrosos murals visuals sobre els animals i les seues característiques i sempre que fa plàstica intenta realacionar-ho amb la assignatura de coneixement del medi.

Per últim, dir que els alumnes tenen un greu problema amb l'idioma de l'assignatura: el valencià. Recorde que em trobe en la línia de castellà i hi ha xiquets i xiquetes que soles parlen el valencià al col·legi. Moltes vegades per por a errar escriuen en castellà o prefereixen deixar-li-la en blanc.

"Coneixements pot tenir-los qualsevol, però l'art de pensar és el regal més escàs de la naturalesa". Federico II


miércoles, 19 de febrero de 2014

Dades singulars del centre "seixanta-dos"


En l'entrada del blog d'avui, descriuré les dades més significatives del centre: les seues característiques, la seua organització, programes lingüístics, etc. Per a la seua elaboració he tingut en compte la informació que hi ha en la Web del centre i he consultat material administratiu del centre subministrat pel director, el qual ens va deixar observar alguns documents i programes del sistema educatiu.

És un centre públic, per tant, està totalment subvencionat per la Consellería i la titularitat recau en la Generalitat Valenciana. Té dos nivells educatius: infantil (3-6) i primària (6-12) i dues línies lingüístiques: el Programa d'Incorporació Progressiva en el qual la llengua de treball és el castellà i el valencià s'introdueix progressivament (PIP) i el Programa d'Ensenyament en Valencià en el qual el valencià és llengua vehicular i el castellà s'introdueix gradualment (PEV).

Els principis amb els quals s'identifica el centre educatiu són:aconfesionalidad, pluralisme i integració de les diferències personals, socials i culturals. Per tant, les finalitats educatives que persegueix són fomentar una educació no discriminatòria (igualtat), respectar la diversitat lingüística, de raça, religió i cultura (multiculturalitat) i promoure actituds que fomenten una convivència cordial (socialització). Crec que és molt positiu educar en valors ja que, d'aquesta manera, s'aprèn a valorar el que és realment important i a comportar-se d'una manera idíl·lica.


L'horari lectiu del centre és de 9’00 a 12’30 i de 15’30 a 17:00 encara que existeix la possibilitat d'un horari especial per a aquells xiquets/as que requereixen de serveis d'ingrés més primerenc i/o recollida més tardana al centre educatiu.



Els serveis amb els quals explica són: un aula d'informàtica, la qual posseeix alguns ordinadors (escassament equipats i insuficients per a l'alumnat del centre a causa de l'augment de ràtio), una biblioteca, la qual està molt ordenada però és poc utilitzada, un laboratori amb poc material científic (només vaig estar el primer dia durant la visita general del centre i vaig observar pocs instruments científics), unes instal·lacions esportives molt bàsiques (poc material esportiu i l'existent molt gastat), un aula de Música molt espaiosa i molt estimulant (ple de murals, instruments fets pels alumnes, notes musicals, etc.) una classe d'anglès (s'utilitza un aula de 2º curs per a impartir la classe) i de francès (aula pròpia però molt xicoteta i amb pocs recursos educatius) i, finalment, un menjador al costat del gimnàs de l'escola. En el menjador se serveix un menú en el qual es combinen tot tipus d'aliments per a aconseguir una alimentació sana i educar en salut. Tenen règims especials per a celíacs i intolerants.

En general les instal·lacions estan ben equipades.

L'organització dels membres del centre ho observem en el següent organigrama:
Director/a
Cap de Estudis
Personal docent: tutors i especialistes (claustre)
Personal administratiu: secretari/a i conserges.
Personal no docent: auxiliars de menjador i neteja.     












"On hi ha educació no hi ha distinció de classes". Confuncio
  



lunes, 17 de febrero de 2014

"Lectures per a dormir a un rei"

L'entrada d'avui la vaig a dedicar al llibre de lectura que el professor mana cada dia a un alumne de la classe per a fomentar la lectura.

El llibre es titula "lectures per a dormir a un rei" i tracta d'educar la sensibilitat i el gust per la bellesa literària, desenvolupar la imaginació, la creativitat i el sentit crític, fomentar l'empatia i la solidaritat i, sobretot, respondre als interessos dels xiquets i xiquetes de sis i set anys.

El llibre va acompanyat d'una carta per als pares perquè aquests es facen responsables del material en absència del professor i per a justificar la cooperació entre l'escola i la família; a més d'una altra per als xiquets per a fomentar la seua curiositat i motivar a la seua lectura.

La lectura del llibre es fa a primera hora del matí. L'alumne que li troba tocat, ix al centre de la classe i llig la seua lectura a la resta de la classe. La majoria de vegades tots escolten amb atenció però si és massa llarg se solen distraure amb l'estoig o amb alguna cosa que tinguen al seu abast.

En definitiva, em pareix que és una molt bona idea y pense que és fonamental per a crear eixa necessitar d'evadir-nos de la realitat. Podem resumir que són lectures per a somiar, riure, compartir, gaudir, etc. 









"El xiquet que llig és un adult que pensa". Anònim