Llengua Valenciana

Ara li toca el torn a...

Valencià:

És una assignatura única en la comunitat valenciana. Es dóna quatre vegades a la setmana (més que anglès o coneixement del mitjà) però, així i tot, la frustració per aconseguir el seu domini complica l'enteniment de les oracions i, d'aquesta manera, dificulta la comprensió de les mateixes.

Com vaig dir en l'entrada anterior, estic en una classe en línia en castellà, per la qual cosa la llengua vehicular és aquesta i el valencià passa a un segon o tercer plànol (cada vegada es té més en consideració aprendre anglés que valencià).

Respecte a aquesta última referència, m'agradaria mostrar el meu absolut rebuig. Em sembla repulsiu que denigren d'aquesta manera una llengua que representa la nostra identitat com a societat només pel fet que tinga un menor nombre de parlants (respecte a l'anglès). Pense que si considerem important aprendre una llengua és igual quin siga mentre ens servisca culturalment parlant; i, ara més que mai, hem de fomentar-la si no volem perdre-la per sempre.

Els continguts que es treballen en aquest curs són: l'ortografia, la gramàtica, la comprensió lectora i l'expressió escrita. Aquestes són abordades en cada tema del llibre mitjançant exercicis clars i senzills. Pense que a banda dels recursos del llibre hauria de reforçar-se la comprensió mitjançant exercicis pràctics i orals, com per exemple un joc en el qual han de dir paraules respecte a un tema  o un altre en el que un alumne tinga que dibuixar un objecte qualsevol i descriure-ho perquè la resta de la classe ho endevine (es treballa el vocabulari, el significat de les paraules, l'expressió oral i l'estructura lingüística). Aquests jocs tan senzills si els practiquen poden fer millorar el seu nivell de comprensió i domini lingüístic.

"La valenciana, graciosa llengua, amb qui només la portuguesa pot competir a ser dolça i agradable". (Miguel de Cervantes Saavedra: Persiles i Segismunda)

Coneixement del Medi

A partir d'ara, vaig a analitzar els objectius, continguts, procediments i actituds que es desenvolupen en cadascuna de les assignatures de l'educació primària.

Començaré amb coneixement del medi:

Es treballa tres vegades per setmana. Li correspon al tutor de l'aula desenvolupar aquesta assignatura. Aquest, té un "feeling" especial amb aquest tema. Li agrada explicar als xiquets de manera visual el que estan treballant, com per exemple, quan va portar pinyes a classe per a explicar les flors dels arbres.

Treballen a través del llibre de Santillana de segon de primària que està adaptat al context de la comunitat valenciana. Té per objecte l'educació en valors a més d'altres interessos com són: l'enfocament comunicatiu o el desenvolupament de les competencies bàsiques.

Els objectius i continguts del llibre estan totalment adequats a la seua edat tracten temes com el coneixement del seu cos i l'alimentació, els animals i les plantes o els oficis. 

Malgrat aquestes bones impressions sense l'actuació del professor aquests propòsits no serien aconseguits.

La classe està decorada constantment amb motius de la naturalesa: hi ha un arbre que va cambiant les seues fulles segons l'estació que corresponga, hi ha també nombrosos murals visuals sobre els animals i les seues característiques i sempre que fa plàstica intenta realacionar-ho amb la assignatura de coneixement del medi.

Per últim, dir que els alumnes tenen un greu problema amb l'idioma de l'assignatura: el valencià. Recorde que em trobe en la línia de castellà i hi ha xiquets i xiquetes que soles parlen el valencià al col·legi. Moltes vegades per por a errar escriuen en castellà o prefereixen deixar-li-la en blanc.

"Coneixements pot tenir-los qualsevol, però l'art de pensar és el regal més escàs de la naturalesa". Federico II

Dades singulars del centre "seixanta-dos"

En l'entrada del blog d'avui, descriuré les dades més significatives del centre: les seues característiques, la seua organització, programes lingüístics, etc. Per a la seua elaboració he tingut en compte la informació que hi ha en la Web del centre i he consultat material administratiu del centre subministrat pel director, el qual ens va deixar observar alguns documents i programes del sistema educatiu.

És un centre públic, per tant, està totalment subvencionat per la Consellería i la titularitat recau en la Generalitat Valenciana. Té dos nivells educatius: infantil (3-6) i primària (6-12) i dues línies lingüístiques: el Programa d'Incorporació Progressiva en el qual la llengua de treball és el castellà i el valencià s'introdueix progressivament (PIP) i el Programa d'Ensenyament en Valencià en el qual el valencià és llengua vehicular i el castellà s'introdueix gradualment (PEV).

Els principis amb els quals s'identifica el centre educatiu són:aconfesionalidad, pluralisme i integració de les diferències personals, socials i culturals. Per tant, les finalitats educatives que persegueix són fomentar una educació no discriminatòria (igualtat), respectar la diversitat lingüística, de raça, religió i cultura (multiculturalitat) i promoure actituds que fomenten una convivència cordial (socialització). Crec que és molt positiu educar en valors ja que, d'aquesta manera, s'aprèn a valorar el que és realment important i a comportar-se d'una manera idíl·lica.

L'horari lectiu del centre és de 9’00 a 12’30 i de 15’30 a 17:00 encara que existeix la possibilitat d'un horari especial per a aquells xiquets/as que requereixen de serveis d'ingrés més primerenc i/o recollida més tardana al centre educatiu.

Els serveis amb els quals explica són: un aula d'informàtica, la qual posseeix alguns ordinadors (escassament equipats i insuficients per a l'alumnat del centre a causa de l'augment de ràtio), una biblioteca, la qual està molt ordenada però és poc utilitzada, un laboratori amb poc material científic (només vaig estar el primer dia durant la visita general del centre i vaig observar pocs instruments científics), unes instal·lacions esportives molt bàsiques (poc material esportiu i l'existent molt gastat), un aula de Música molt espaiosa i molt estimulant (ple de murals, instruments fets pels alumnes, notes musicals, etc.) una classe d'anglès (s'utilitza un aula de 2º curs per a impartir la classe) i de francès (aula pròpia però molt xicoteta i amb pocs recursos educatius) i, finalment, un menjador al costat del gimnàs de l'escola. En el menjador se serveix un menú en el qual es combinen tot tipus d'aliments per a aconseguir una alimentació sana i educar en salut. Tenen règims especials per a celíacs i intolerants.

En general les instal·lacions estan ben equipades.

L'organització dels membres del centre ho observem en el següent organigrama:
Director/a
Cap de Estudis
Personal docent: tutors i especialistes (claustre)
Personal administratiu: secretari/a i conserges.

Personal no docent: auxiliars de menjador i neteja.     

"On hi ha educació no hi ha distinció de classes". Confuncio

  

"Lectures per a dormir a un rei"

L'entrada d'avui la vaig a dedicar al llibre de lectura que el professor mana cada dia a un alumne de la classe per a fomentar la lectura.

El llibre es titula "lectures per a dormir a un rei" i tracta d'educar la sensibilitat i el gust per la bellesa literària, desenvolupar la imaginació, la creativitat i el sentit crític, fomentar l'empatia i la solidaritat i, sobretot, respondre als interessos dels xiquets i xiquetes de sis i set anys.

El llibre va acompanyat d'una carta per als pares perquè aquests es facen responsables del material en absència del professor i per a justificar la cooperació entre l'escola i la família; a més d'una altra per als xiquets per a fomentar la seua curiositat i motivar a la seua lectura.

La lectura del llibre es fa a primera hora del matí. L'alumne que li troba tocat, ix al centre de la classe i llig la seua lectura a la resta de la classe. La majoria de vegades tots escolten amb atenció però si és massa llarg se solen distraure amb l'estoig o amb alguna cosa que tinguen al seu abast.

En definitiva, em pareix que és una molt bona idea y pense que és fonamental per a crear eixa necessitar d'evadir-nos de la realitat. Podem resumir que són lectures per a somiar, riure, compartir, gaudir, etc. 

"El xiquet que llig és un adult que pensa". Anònim

Una alumna més

Com porte un parell de dies sense escriure faré un breu resum sobretot allò que han passat aquests dies al centre "seixanta-dos".

Per on començar...

Els alumnes. Són encantadors però molt moguts. Tota activitat es complica perquè quan no és un, és l'altre. M'explique: el professor explica, per exemple, un problema de matemàtiques i després realitzen exercicis similars; doncs durant tot aquest procés "D" s'aixeca i salta d'una taula a una altra molestant, "I" fa una broma i tots riuen, "A" com té un altre llibre es confon i així la marxa de la classe s'interromp constantment. El professor el que fa és seguir una llista de comportament mitjançant positius i negatius però sembla ser que això no funciona encara que per uns instants (quan agafa el retolador vermell i ho col·loca al xiquet/a corresponent) es fa el silenci.

El professor. És amable i afectuós però quan perd la calma, totalment comprensible, s'enfada i mostra la seua cara més negativa: utilitza els càstigs de forma contínua i avergonyeix al xiquet/a en qüestió. No sóc qui per jutjar aquesta actitud, però quan una cosa no funciona (porten un trimestre sencer i part del segon) pense que cal canviar-ho. 
A part de professor, és músic (toca la guitarra, i per cert, molt bé) i aprofita qualsevol moment per fer-los gaudir del ball i de la cançó.
Finalment, manté contacte directe i continu amb els pares. S'escriuen mitjançant l'agenda escolar o bé a l'entrada o sortida del centre. Això, crec que és imprescindible per a una millora del comportament i del rendiment a l'escola.

I finalment, jo. Estic aprenent més del que m'esperava. La meva relació amb el tutor d'aula és molt bona i sempre comentem al final de les classes tot el que ha ocorregut al llarg del dia o les preguntes que tinc sobre algun aspecte de l'educació. També aprenc dels meus xiquets i xiquetes. Els seus comentaris, comportaments i personalitats m'enriqueixen: els analitze i reflexione.

Cada vegada estic més segura de ser mestra i espere que algun dia (no gaire llunyà) puga exercir aquesta meravellosa i espontània professió. 

"El que se'ls dona als xiquets, els xiquets donaran a la societat". Karl A. Menninger

                                       

Els primers contactes amb l'aula

Cada vegada estic més a gust amb la classe de segon. Em reben amb salutacions i abraçades i açò, vulgues o no, motiva.

L'aprenentatge sense la pissarra digital està sent un problema per a alguns professors. Diuen que l'alumnat s'ha acostumat i ja no sé qui de les dues parts ho ha fet més.
El meu tutor, en canvi, sense cap problema. Es nota qui malgrat els obstacles rutinaris viu l'essència de l'educació. Pense que, a voltes, és normal perdre la il·lusió: un mal dia, preocupacions, problemes personals però açò mai ha d'influir en la nostra professionalitat.

La classe és molt particular, com vaig venir visualitzant amb anterioritat. Hi ha xiquets amb TDH, amb dificultats d'atenció i d'aprenentatge. M'agradaria saber què pensen sobre la seua peculiaritat i com se senten. Avui he estat parlant amb algun d'ells i m'ha sorprès els seus comentaris: "Jo vull ser llest per a ajudar als altres". M'ha deixat pensant una bona estona. Crec que en tenir aqueixes dificultats no es valoren realment i, per tant, no canvien la seua conducta.

Malgrat el camuflatge, l'aprenentatge segueix sent tradicional. Es basa en la realització d'exercicis mecanitzats i de repetició. El que m'ha agradat és el foment a la lectura i a la música, m'explique: el professor dóna cada dia un llibre a un alumne de la classe, aquest ho deu llegir a casa i l'endemà compartir-ho amb els altres; i quant a la música, es treballa molt amb cançons i, si hi ha hagut bon comportament, el professor toca la guitarra i tots canten.

Fins a la pròxima!

 "L'educació és un procés que no finalitza mai." Josefina Aldecoa

Seixanta-dos: inici de parada.

Hui a sigut el primer dia al centre de pràctiques. Tot a estat bé: la rebuda, l'atenció i la dedicació.

Al matí ens hem dedicat a veure les instal · lacions, l'aula en què anàvem a estar (des de fora) ia conèixer millor entre nosaltres (companys de pràctiques). 

A la vesprada, ja hem pogut conèixer el que serà la nostra segona casa. M'ha tocat l'aula de segon (línia en castellà) i ha estat fabulós: quanta diversitat hi ha en aquesta classe. 

Demà, he quedat abans de classe amb el meu tutor d'aula per parlar de les característiques específiques o les peculiaritats d'aquesta aula. Però, ja sé el que em dirà: que hi ha xiquets que no dominen bé el nostre idioma (amb el nostre em referisc tant al castellà com al valencià), que molts no poden estar-se quiets o callats ni cinc segons, que falta personal de suport, etc. 

En general tot ha estat molt positiu: tinc un tutor comprensiu i amable i estic encantada amb els meus xiquets.

Resum del dia: amb gust de poc.

"El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l'alumne el desig d'aprendre està tractant de forjar un ferro fred". Horace Mann (Educador nord-americà).