És molt actual el debat sobre l'educació a Espanya. Hi ha reflexions sobre si el nostre sistema educatiu requereix més diners públics; sobre si els docents han de formar-se contínuament; sobre si s'exigeix prou en les aules; sobre les assignatures que s'han d'incloure o excloure; sobre si s'han de proposar els mateixos continguts en tot el territori espanyol o sobre si és bé que hi haja controls d'avaluació externs. No obstant açò, ningú es dedica a investigar si el que s'està aplicant és adequat o no i com s'està aplicant.
El sistema educatiu espanyol té dos grans forats: sustentar-se en la premissa que com més, millor i en la robotització de l'aprenentatge, és a dir, el procés d'aprenentatge tendeix a ser mecànic i memorístic, en comptes de reflexiu.
A més, en l'era tecnològica en la qual vivim, té molt menys sentit aquest tipus d'aprenentatge. Saber-se tot de memòria ja no ens farà més competitius. Ara més que mai hauria d'importar-nos que els xiquets i els joves espanyols siguen capaços de pensar per si mateixos, de tenir iniciativa, d'arriscar i d'inventar.
Altres models educatius, com el britànic o el francès, són molt més selectius en els continguts de les diferents matèries. Són sistemes en els quals aprendre-ho tot és secundari perquè el fonamental és aprendre a aprendre. Per açò, mentre una xiqueta espanyola de 12 anys memoritza totes les capitals del món per a poder respondre correctament en l'examen, un anglès de la mateixa edat tria un país i investiga sobre la seua història, la seua geografia i la seua cultura. Per descomptat, l'estudiant anglés o el francès tindrà menys coneixement enciclopèdic però haurà après a investigar i, sobretot, a pensar per si mateix.
Desrobotitzem, per favor, l'educació.
Vos adjunte aquest link per a qui encara no haja vist aquest audiovisual sobre l'educació: http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-6/capitulo-15-cuestin-educacin_2013020300123.html
El sistema educatiu espanyol té dos grans forats: sustentar-se en la premissa que com més, millor i en la robotització de l'aprenentatge, és a dir, el procés d'aprenentatge tendeix a ser mecànic i memorístic, en comptes de reflexiu.
A més, en l'era tecnològica en la qual vivim, té molt menys sentit aquest tipus d'aprenentatge. Saber-se tot de memòria ja no ens farà més competitius. Ara més que mai hauria d'importar-nos que els xiquets i els joves espanyols siguen capaços de pensar per si mateixos, de tenir iniciativa, d'arriscar i d'inventar.
Altres models educatius, com el britànic o el francès, són molt més selectius en els continguts de les diferents matèries. Són sistemes en els quals aprendre-ho tot és secundari perquè el fonamental és aprendre a aprendre. Per açò, mentre una xiqueta espanyola de 12 anys memoritza totes les capitals del món per a poder respondre correctament en l'examen, un anglès de la mateixa edat tria un país i investiga sobre la seua història, la seua geografia i la seua cultura. Per descomptat, l'estudiant anglés o el francès tindrà menys coneixement enciclopèdic però haurà après a investigar i, sobretot, a pensar per si mateix.
Desrobotitzem, per favor, l'educació.
Vos adjunte aquest link per a qui encara no haja vist aquest audiovisual sobre l'educació: http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-6/capitulo-15-cuestin-educacin_2013020300123.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario