Experiències com a docent 2

Continue la descripció de la meua experiència amb l'assignatura de matemàtiques.

Com vaig dir en l'última entrada “Experiències com a docent 1” vaig utilitzar la programació anual del meu tutor d'aula i vaig elaborar la programació setmanal i diària del què anava a fer i com. També vaig intentar fer tot el que no feien abans d'una manera participativa, cooperativa i manipulativa.

La unitat contenia un exercici d'estadística com a introducció, un repàs de l'anterior (summes, les taules de multiplicar i problemes amb una sola operació), la taula del sis, problemes amb dues operacions, unitats de massa i capacitat (el quilo i el litre) i la resolució de problemes.

Per a realitzar l'exercici d'estadística vaig utilitzar la làmina corresponent al tema. Normalment no les utilitzen però a mi m'ajude a escenificar el problema i a què m'explicaren tot allò que els resultava cridaner (el gràfic de barres). 

Per al repàs, els vaig traure a la pissarra i com ja vaig dir, els encanta. Van realitzar els exercicis primer en el llibre i segons acabaven, estant bé, eixien a corregir-los.

Quant a la taula del sis, repassem les anteriors i comencem a aprendre-la sumant de sis en sis. A més realitzem el primer exercici en comú per a preguntar-los quins són les dades i quina operació aplicarien. Vaig insistir molt que pensaren abans de consultar les taules, en realitzar les activitats.

En els problemes amb dues operacions realitzem el primer en grup perquè veren com era el funcionament de la seua resolució i repassem les pautes d'actuació davant un problema (llegir bé l'enunciat fins a entendre-ho, localitzar les dades, operar i escriure la solució ben argumentada) dins de les seues possibilitats, clar.

Per a donar les unitats de massa i capacitat vaig utilitzar material manipulatiu com a balances, pesos, bàscules, recipients, pitxers i gots (per a explicar el quilo i el litre). En observar de manera directa el procés, l'aprenentatge es fa més significatiu. 



I, finalment, la resolució de problemes. Van treballar per equips per a desenvolupar el problema. Entre tots havien de llegir el problema, localitzar les dades, operar i escriure la solució d'una manera reflexiva. He de dir que em vaig quedar sorpresa amb els raonaments de més d'un alumne de la classe.



M'ha encantat fer de professora, espere que molt ràpid aqueix “fer de” desaparega i puga ensenyar, que és el que més m'agrada fer.

Experiències com a docent 1

Durant aquestes últimes setmanes he donat les unitats didàctiques de castellà i matemàtiques. L'experiència ha sigut meravellosa. Torne al meu lloc d'observadora i mestra de suport, sabent que he fet les coses bé.

Aquesta entrada en el blog la dedique a esmicolar la meua intervenció en l'assignatura de castellà:

Utilitzant la programació anual del meu tutor d'aula, vaig elaborar la programació setmanal i diària del què anava a fer i com. A açò, li vaig afegir un suc especial, m'explique: he intentat fer tot el que no feien abans, com per exemple escenificar una petita historieta o fer exercicis d'audició, d'una manera participativa, cooperativa i manipulativa.

La unitat conté una lectura, comentari d'aquesta, gramàtica (el verb en present), vocabulari (aumentatius i diminutius), ortografia (paraules amb mp i mb) i treball amb altres textos (la propaganda i les postals):
Amb la lectura vaig fer una cosa que curiosament mai havien fet: després de llegir-la individualment, van recolzar el seu cap sobre les mans i van escoltar atentament la història. En acabar molts em van aplaudir i no és de sorprendre si a molts feia temps que no els llegien un. Perquè una cosa és llegir i una altra que et lligen. Cal gaudir de les dues.
En gramàtica els vaig repartir unes targetes amb imatges d'accions (ballar, cantar, saltar, dormir, etc.). Ells, un a un, havien de representar el seu dibuix i els altres endevinar-ho. Els va agradar molt i tots van aprendre que quan fas una cosa en aquest moment estàs escenificant un verb en present.
Després, amb el vocabulari em vaig inventar un joc: calia triar un animal. Després d'escriure-ho, li'l 
passàvem al company del costat, i aquest, havia d'escriure com es cridaria aqueix animal si fóra xicotet o gran. Va servir com a reforç de l'explicació.
Donant l'ortografia van eixir a la pissarra a envoltar amb verd les paraules amb mp i amb roig les que porten mb. També els va agradar molt perquè els encanta el guix i, a més, mai ixen a la pissarra a fer exercicis.
I, finalment, treballant amb altres textos els vaig portar postals que tenia a casa de família i amics perquè observaren les seues característiques: la salutació, el missatge, el comiat, etc. Va servir per a introduir les pautes d'escriptura en una postal. I també, els porte una propaganda d'una tenda de mascotes perquè pogueren comparar l'estètica amb la qual oferia el llibre.
I açò és tot.
M'alegra pensar que malgrat la limitació del llibre de text, aquest m'ha ajudat a veure les seues manques i superar els obstacles. Llibre de text sí però com a recurs auxiliar.

"El mestre és un sabi oblidat". Rut Carmona

Reflexió personal sobre el sistema educatiu espanyol

És molt actual el debat sobre l'educació a Espanya. Hi ha reflexions sobre si el nostre sistema educatiu requereix més diners públics; sobre si els docents han de formar-se contínuament; sobre si s'exigeix prou en les aules; sobre les assignatures que s'han d'incloure o excloure; sobre si s'han de proposar els mateixos continguts en tot el territori espanyol o sobre si és bé que hi haja controls d'avaluació externs. No obstant açò, ningú es dedica a investigar si el que s'està aplicant és adequat o no i com s'està aplicant.



El sistema educatiu espanyol té dos grans forats: sustentar-se en la premissa que com més, millor i en la robotització de l'aprenentatge, és a dir, el procés d'aprenentatge tendeix a ser mecànic i memorístic, en comptes de reflexiu.
A més, en l'era tecnològica en la qual vivim, té molt menys sentit aquest tipus d'aprenentatge. Saber-se tot de memòria ja no ens farà més competitius. Ara més que mai hauria d'importar-nos que els xiquets i els joves espanyols siguen capaços de pensar per si mateixos, de tenir iniciativa, d'arriscar i d'inventar.


Altres models educatius, com el britànic o el francès, són molt més selectius en els continguts de les diferents matèries. Són sistemes en els quals aprendre-ho tot és secundari perquè el fonamental és aprendre a aprendre. Per açò, mentre una xiqueta espanyola de 12 anys memoritza totes les capitals del món per a poder respondre correctament en l'examen, un anglès de la mateixa edat tria un país i investiga sobre la seua història, la seua geografia i la seua cultura. Per descomptat, l'estudiant anglés o el francès tindrà menys coneixement enciclopèdic però haurà après a investigar i, sobretot, a pensar per si mateix.


Desrobotitzem, per favor, l'educació. 


Vos adjunte aquest link per a qui encara no haja vist aquest audiovisual sobre l'educació: http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-6/capitulo-15-cuestin-educacin_2013020300123.html 


  

Castellà

 

L'últim anàlisi és de l'assignatura de llengua castellana perquè encara que tenen algunes materies més, com ara l'anglès, l'educació física, la música i l'alternativa/religió catòlica, les considere com a especialitats, ja que són les úniques que vénen professors especialitzats per a donar-les.

El meu horari de pràctiques no consisteix en seguir als alumnes sino al professor, així que en eixes hores no puc estar. O bé perquè ja tenen altra companya de pràctiques o bé perquè no l'han demanat i no volen. 



Tornant al tema, castellà es una assignatura que ocupa 4 hores semanals en l'horari d'aquesta classe. Açó está regulat per les condicions per a la programació didàctica en el currículum de la Comunitat Valenciana.


Els xiquets tracten temes en els que treballen la lectura, la comprensió lectora, l'ortografía, la gramàtica, el vocabulari, l'escriptura, la parla i l'audició.


És una assignatura en la qual ells es senten més còmodes i interactuen amb més facilitat. Tenen una gran biblioteca en la que disposen de molts contes i llibres, tant en castellà com en valencià, per a llegir i guadir.


Aquests dies (aproximadament dues setmanes) estic impartint les unitats correspondents de matemàtiques i llengua. El professor té una programació anual a la que m'he tingut que emmotlar per a fer la programació de la unitat i la programació diaria: què vaig a fer, com ho vaig a fer i quant de temps vaig a emprar, i després què he fet, com ho he fet i quant temps he emprat. Ja tenia jo ganes d'estrenar-me aquest any de pràctiques. M'ha costat però al final ho he aconseguit. Açò sí, com diu el meu tutor de la universitat, ell mai abandona el vaixell, però ara, a banda d'aixó, naveguem junts els mars de l'educació.

"Tota llengua és un temple en el qual està tancada l'ànima del que parla." Oliver Holmes

Plàstica

Reprenent l'anàlisi de cada assignatura, ara li toca a plàstica.



És una assignatura que es dóna una vegada per setmana, en concret, els divendres a última hora. Pense que és una assignatura massa important per prescindir tant d'ella. Trobe que no és just que es dediquen més hores a altres assignatures, solament pel fet d'els qui regeixen les lleis pensen que "plàstica no és tan important". Per al meu, la plàstica ho és tot: és el mitjà que utilitzen per a crear i inventar, és el recurs que més informació ens dóna i és la tècnica que desenvolupa per complet a l'alumnat. El que no entenc és com no és una de les assignatures base del currículum de primària.

El professor sempre aprofita cada tècnica (pintar amb pinzell, puntillisme, retolador,...) per a relacionar-la amb l'assignatura de coneixement del medi (paisatges, animals, plantes, el cos humà,...). Alguna vegada, s'ha aprofitat aquesta hora per a avançar feina d'altres matèries però normalment se sol respectar.

L'aula disposa de bones condicions per a treballar la plàstica: és espaiosa, té nombrós material i al costat estan els lavabos. 

Als xiquets els encanta aquest moment perquè poden expressar-se i actuar amb total llibertat. Les seues creacions m'impressionen i els títols, si n'hi ha, també: una vegada van fer un quadre de Miró i li van posar títols tan curiosos com "El niño raro", "La noche" o "La seta mágica". El dibuix era aquest:

"Dona davant la lluna". Joan Miró

Per carnestoltes, encara que no ho celebraren com a tal, van fer unes màscares molt boniques utilitzant el retolador o pintures de cera i els detalls amb bolígraf de gel i purpurina. Els xiquets estaven molt il·lusionats per portar-li-la a casa i jugar amb ella.

Per últim afegir un curiòs dibuix d'un alumne dedicat a la classe per "Halloween", esborronador!

"On l'ànima no treballa juntament amb les mans, no hi ha art." Leonardo da Vinci

Reflexió sobre el procés de disseny, desenvolupament i avaluació d’una unitat didáctica.

Interromp la meua seqüència analítica de les assignatures troncals de l'educació primària per a dedicar aquesta entrada de blog a l'aplicació en l'aula d'una intervenció en una matèria del currículum. 

Explicaré de forma resumida el que tinc pensat fer:

Al principi, havia pensat aplicar una de unitats didàctiques que el meu tutor tenia programat. Però amb motiu del meu TFG "La cuina en l'educació primària" he cregut convenient la creació d'una unitat didàctica per a experimentar amb els alumnes les seues diverses aplicacions.

Els continguts que propose per a treballar estan adaptats als que normalment práctiquen:

                 -       Lectura y comprensió: la recepta

                 -       Expressió oral: explicació del útils de cuina.

                 -       Expressió escrita: elaboració d’una recepta.

                 -       Gramàtica: formació d’oracions simples.

                 -       Ortografia: Els signes de puntuació
                 -       Vocabulari: coneixement de les paraules  
                                                                 relacionades amb el tema.
 -                                                               -       Literatura: endevinalles sobre aliments.

     A partir d’aquests continguts desenvoluparé les activitats i ejercicis realitzades baix el meu criteri. Encara no he aclarit amb el meu tutor ni quan ni en quines hores podré desenvolupar les sessions però si que sé que és impossible que canvien tota una unitat didàctica per donar un taller de cuina. Així que crec que disposaré d'un parell de sessions per a treballar amb ells, i encara que pose solament en marxa una petita part del treball, crec que serà molt gratificant i significatiu per a ells.

I per últim, l’avaluació. Seré l’encarregada d’avaluar cada sessió mitjançant  activitats de síntesis per tal de corregir-los  i qualificar-los.

Encara no puc dir més detalls perquè falta concretar moltes coses amb el tutor de l’aula. Aniré informant-vos de tot!

Matemàtiques

Li toca el torn a matemàtiques:


Aquesta assignatura ocupa cinc hores lectives setmanals en aquest alumnat de segon de primària. No és per menysprear a aquesta assignatura però crec que es pot treballar coordinadament en altres matèries i deixar espai a altres més castigades per la decisió curricular. Açò ja ho comentaré més detalladament quan tracte l'assignatura de plàstica.
És una assignatura amena i participativa en la qual, menys dos alumnes, tots estan involucrats. Aquests dos alumnes presenten un retard lleu d'aprenentatge i, per açò, treballen un llibre d'un nivell inferior. A aquests xiquets, "L" i "A", els ajuda l'especialista (TP) amb les seues dificultats i quan no ixen de classe, sóc jo la que els ajuda amb els seus problemes de comprensió i els incite a pensar per si mateixos. No és tasca fàcil, per que els dos tenen a més un dèficit de l'atenció i els costa mantenir el fil conductor d'aprenentatge.

He observat molt material per a ensenyar i practicar les matemàtiques, a més de molts murals i il·lustracions per a acompanyar aquests aprenentatges. També, m'ha sorprès la quantitat de jocs que tenen en classe per a poder treballar-les. És una sort poder disposar de tanta varietat per a escollir. Ells els utilitzen en situacions específiques d'ensenyament i en dies de pluja que no tenen pati. Crec que seria convenient utilitzar una hora d'aquestes cinc per a presentar-los i que manipulen dit material.

Els continguts i procediments són adequats per a la seua edat. Ara estan donant les taules de multiplicar i alguns presenten dificultats per a saber les taules. El professor els facilita la comprensió ajudant-los amb tècniques i exercicis senzills. Aquest, a més, respecta el nivell de desenvolupament individual de cadascun i fomenta la participació de tot l'alumnat en cada activitat que proposa.

"Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar". (Hipatía)