Ja s'han acabat les paredes i el conductor ens obliga a baixar d'aquest autobús màgic que ens ha conduit per un camí ple de experiències i sensacions escolars. Al principi, volia arribar de seguida però, varen passar els dies, i el sentiment de pressa va anar desapareixent gradualment.
Si, ahir va ser l'ultim dia de pràctiques. No pensava que la despedida haguera sigut tan propera i sincera ni que les llàgrimes m'eixiren sense avís previ. Els vaig preparar uns sobres amb una citació que em recordava a ells i un paquet de croms de regal: i, així, un a un, em van donar una abraçada i ens varem acomiadar personalment.
A soles tinc paraules d'agraïment. Agraïment al meu tutor del centre, als meus xiquets, a tota la gent del col·legi que m'ha ajudat, al meu tutor de la universitat, als meus companys de pràctiques i, sobre tot, a les companyes de grup de les pràctiques de la facultat.
Com he dit en alguna que altra ocasió, he guadit fent tot allò que m'han permès fer i m'han proposat. Solament em porte als meus records tot allò positiu d'aquesta experiència.
El temps no ha passat, ha volat: en un obrir i tancar d'ulls han transcorregut tres mesos i mig aproximadament i, ara, estic escrivint l'ultima entrada del meu blog. Recomene fer aquest diari a tot el món que faça una experiència pareguda a la meua per a no oblidar-se de tot el que ha fet i per a seguir el fil conductor d'aquesta pràctica escolar.
Fins prompte!
