Experiències com a docent 1

Durant aquestes últimes setmanes he donat les unitats didàctiques de castellà i matemàtiques. L'experiència ha sigut meravellosa. Torne al meu lloc d'observadora i mestra de suport, sabent que he fet les coses bé.

Aquesta entrada en el blog la dedique a esmicolar la meua intervenció en l'assignatura de castellà:

Utilitzant la programació anual del meu tutor d'aula, vaig elaborar la programació setmanal i diària del què anava a fer i com. A açò, li vaig afegir un suc especial, m'explique: he intentat fer tot el que no feien abans, com per exemple escenificar una petita historieta o fer exercicis d'audició, d'una manera participativa, cooperativa i manipulativa.

La unitat conté una lectura, comentari d'aquesta, gramàtica (el verb en present), vocabulari (aumentatius i diminutius), ortografia (paraules amb mp i mb) i treball amb altres textos (la propaganda i les postals):
Amb la lectura vaig fer una cosa que curiosament mai havien fet: després de llegir-la individualment, van recolzar el seu cap sobre les mans i van escoltar atentament la història. En acabar molts em van aplaudir i no és de sorprendre si a molts feia temps que no els llegien un. Perquè una cosa és llegir i una altra que et lligen. Cal gaudir de les dues.
En gramàtica els vaig repartir unes targetes amb imatges d'accions (ballar, cantar, saltar, dormir, etc.). Ells, un a un, havien de representar el seu dibuix i els altres endevinar-ho. Els va agradar molt i tots van aprendre que quan fas una cosa en aquest moment estàs escenificant un verb en present.
Després, amb el vocabulari em vaig inventar un joc: calia triar un animal. Després d'escriure-ho, li'l 
passàvem al company del costat, i aquest, havia d'escriure com es cridaria aqueix animal si fóra xicotet o gran. Va servir com a reforç de l'explicació.
Donant l'ortografia van eixir a la pissarra a envoltar amb verd les paraules amb mp i amb roig les que porten mb. També els va agradar molt perquè els encanta el guix i, a més, mai ixen a la pissarra a fer exercicis.
I, finalment, treballant amb altres textos els vaig portar postals que tenia a casa de família i amics perquè observaren les seues característiques: la salutació, el missatge, el comiat, etc. Va servir per a introduir les pautes d'escriptura en una postal. I també, els porte una propaganda d'una tenda de mascotes perquè pogueren comparar l'estètica amb la qual oferia el llibre.
I açò és tot.
M'alegra pensar que malgrat la limitació del llibre de text, aquest m'ha ajudat a veure les seues manques i superar els obstacles. Llibre de text sí però com a recurs auxiliar.

"El mestre és un sabi oblidat". Rut Carmona