Com porte un parell de dies sense escriure faré un breu resum sobretot allò que han passat aquests dies al centre "seixanta-dos".
Per on començar...
Els alumnes. Són encantadors però molt moguts. Tota activitat es complica perquè quan no és un, és l'altre. M'explique: el professor explica, per exemple, un problema de matemàtiques i després realitzen exercicis similars; doncs durant tot aquest procés "D" s'aixeca i salta d'una taula a una altra molestant, "I" fa una broma i tots riuen, "A" com té un altre llibre es confon i així la marxa de la classe s'interromp constantment. El professor el que fa és seguir una llista de comportament mitjançant positius i negatius però sembla ser que això no funciona encara que per uns instants (quan agafa el retolador vermell i ho col·loca al xiquet/a corresponent) es fa el silenci.
El professor. És amable i afectuós però quan perd la calma, totalment comprensible, s'enfada i mostra la seua cara més negativa: utilitza els càstigs de forma contínua i avergonyeix al xiquet/a en qüestió. No sóc qui per jutjar aquesta actitud, però quan una cosa no funciona (porten un trimestre sencer i part del segon) pense que cal canviar-ho.
A part de professor, és músic (toca la guitarra, i per cert, molt bé) i aprofita qualsevol moment per fer-los gaudir del ball i de la cançó.
Finalment, manté contacte directe i continu amb els pares. S'escriuen mitjançant l'agenda escolar o bé a l'entrada o sortida del centre. Això, crec que és imprescindible per a una millora del comportament i del rendiment a l'escola.
I finalment, jo. Estic aprenent més del que m'esperava. La meva relació amb el tutor d'aula és molt bona i sempre comentem al final de les classes tot el que ha ocorregut al llarg del dia o les preguntes que tinc sobre algun aspecte de l'educació. També aprenc dels meus xiquets i xiquetes. Els seus comentaris, comportaments i personalitats m'enriqueixen: els analitze i reflexione.
Cada vegada estic més segura de ser mestra i espere que algun dia (no gaire llunyà) puga exercir aquesta meravellosa i espontània professió.
Per on començar...
Els alumnes. Són encantadors però molt moguts. Tota activitat es complica perquè quan no és un, és l'altre. M'explique: el professor explica, per exemple, un problema de matemàtiques i després realitzen exercicis similars; doncs durant tot aquest procés "D" s'aixeca i salta d'una taula a una altra molestant, "I" fa una broma i tots riuen, "A" com té un altre llibre es confon i així la marxa de la classe s'interromp constantment. El professor el que fa és seguir una llista de comportament mitjançant positius i negatius però sembla ser que això no funciona encara que per uns instants (quan agafa el retolador vermell i ho col·loca al xiquet/a corresponent) es fa el silenci.
El professor. És amable i afectuós però quan perd la calma, totalment comprensible, s'enfada i mostra la seua cara més negativa: utilitza els càstigs de forma contínua i avergonyeix al xiquet/a en qüestió. No sóc qui per jutjar aquesta actitud, però quan una cosa no funciona (porten un trimestre sencer i part del segon) pense que cal canviar-ho.
A part de professor, és músic (toca la guitarra, i per cert, molt bé) i aprofita qualsevol moment per fer-los gaudir del ball i de la cançó.
Finalment, manté contacte directe i continu amb els pares. S'escriuen mitjançant l'agenda escolar o bé a l'entrada o sortida del centre. Això, crec que és imprescindible per a una millora del comportament i del rendiment a l'escola.
I finalment, jo. Estic aprenent més del que m'esperava. La meva relació amb el tutor d'aula és molt bona i sempre comentem al final de les classes tot el que ha ocorregut al llarg del dia o les preguntes que tinc sobre algun aspecte de l'educació. També aprenc dels meus xiquets i xiquetes. Els seus comentaris, comportaments i personalitats m'enriqueixen: els analitze i reflexione.
Cada vegada estic més segura de ser mestra i espere que algun dia (no gaire llunyà) puga exercir aquesta meravellosa i espontània professió.
"El que se'ls dona als xiquets, els xiquets donaran a la societat". Karl A. Menninger
Has parlat del mestre, dels alumnes i de tu com a mestre de pràctiques.
ResponderEliminarTambé dels pares i de la relació que s'estableix amb ells.
El triangle didàctic es completarà quan parles de continguts i metodologies.
Ja ens has fet una aproximació amb l'ús de la música que fa el mestre, Sembla que a tu t'agrada més la calma. El control de la situació.
Seguirem llegint-te.
Rut pense que està genial el comentar deprés de les classes com ha anat el dia, a més com a reflexió personal per veure en el que desitges fer i el que no t'agradaria tindre a teu dia a dia. Molt bé! ;)
ResponderEliminarGràcies Esther!
ResponderEliminar